LA RESPIRACIÓ,INSPIRACIÓ I EXPIRACIÓ


La respiració
-La respiració és un procés complex que te com a objectiu final l’obtenció d’energia.
-Es poden distingir dos etapes o processos dins la respiració:
  • La respiració externa, que és el procés d’intercanvi d’oxigen (O) i diòxid de carboni (CO) entre la sang i l’atmosfera.
  • La respiració interna o cel·lular, que és el procés catabòlic mitjançant el qual les nostres cèl·lules obtenen l’energia necessària per realitzar les seves funcions a través de l’oxidació de la matèria orgànica.
-La respiració es un procés que es desenvolupa en vàries etapes. Totes elles es donen de manera simultània i contínua:
  1. La ventilació pulmonar o intercanvi de l’aire entre l’atmosfera i els alvèols pulmonars mitjançant la inspiració (entrada d’aire a les vies respiratòries) i expiració (sortida d’aire).
  2. L’intercanvi de gasos entre alvèols pulmonars i sang.
El transport de gasos per la sang fins arribar a les cèl·lules i a l’inrevés.

Inspiració i expiració

-Els moviments de la caixa toràcica i del diafragma permeten la ventilació pulmonar. La ventilació pulmonar. La ventilació pulmonar En la inspiració els músculs intercostals es contrauen i aixequen les costelles, i el diafragma es contrau perd la seva forma en cúpula i s'aplana. En l’expiració la relaxació dels músculs intercostals i del diafragma redueix el volum de la caixa toràcica.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

INTERCANVI I TRANSPORT DE GASOS

Imatge
Intercanvi de gasos -Els gasos, com tot fluid, tendeixen a moure's des de regions de major a pressió a regions de menor pressió, per tal d'igualar la pressió en totes parts. La ventilació és un fenomen basat en dos principis físics: - la llei Boyle-Mariotte dels gasos segons la qual la pressió d'un gas i el volum que ocupa són inversament proporcionals. Transport de gasos -L'oxigen cap als teixits,el transport dels gasos: l'oxigen cap als teixits l’aparell circulatori és el responsable del transport de gasos fins als pulmons i d’aquests cap a les cèl·lules. El transport d’O2 per la sang es fa principalment en combinació amb l’hemoglobina dels glòbuls vermells, formant oxihemoglobina (un 97%). Cada molècula d'hemoglobina té 4 àtoms de ferro i com que cada àtom de ferro pot fixar una molècula d’oxigen (O2), en total 4 molècules d’oxigen poden ser transportades en cada molècula d’hemoglobina. Transport dels gasos: el CO22 cap als pulmons. Les cèl·lules pr...
Més informació

ANATOMIA

Imatge
Les foses nasals Les fosses nasals són dues cavitats òssies situades sobre la cavitat bucal i separades pel septe nasal. Aquestes cavitats comuniquen amb l'exterior pels orificis nasals. També estan comunicades amb la faringe, amb els sins paranasals i amb les glàndules lacrimals. L'aire entra al nostre organisme a través de les fosses nasals. D'aquesta manera l'aire és escalfat, humitejat i filtrat abans de continuar el seu camí cap a la faringe i laringe. La faringe i la laringe -La faringe és un tub musculós comú als aparells digestiu i respiratori. La faringe comunica amb: la boca, l'esòfag, les fosses nasals, la laringe (a través de la epiglotis) i l'oïda mitjana (a través de les trompes d'Eustaqui). Està dividida en tres regions: nasofaringe, orofaringe i laringofaringe La laringe és un òrgan tubular constituït per diversos cartílags que comunica la faringe amb la tràquea. És l'òrgan de la fonació doncs conté les cordes ...
Més informació